la meravellosa il.lustració

Com tota sabem al segle XVIII és el segle de les llums, però la gran pregunta és.... Per què les llums?

Idò, perquè segons els seus protagonistes, ara avui en dia es gaudeix d'eines i masures intel.lectuals capaces de il.luminar tots els problemes o qüestions que tenim tots nosaltres. Ho sabies?? Idó si, per això és el segle de les llums. Però també, és l'edat de la raó o també vos sona més l'Època de la majoria d'edat dels humans, optimisme i confiança en els poders tant teòrics del gran ésser humà.

La il.lustració, el seu procés fou llarg i ple de vicissituds, té les seves grans arrels del renaixament i les dues vessants de la filosofia moderna.

Sabies que en tots els països on hi brilla el pensament il.lustrat s'utilitzen expressions ben simbòliques per fer referència a l'època adequada? Per això s'utiliyza la metàfora de la llum.

Els filòsofs en el segle de les llums: 

Entre 1751 i 1772, es va publicar a França l'Encyclopédie, editada per Denis Diderot i Jean Le Rond d'Alembert,  que pretenia recollir el pensament il·lustrat. 

Les llums del segle forçaven a modificar tot allò que no fos racional, i gens racionals eren les mesures de longitud que s’utilitzaven des de ningú sabia quan. La roba es mesurava alnes; però a Marsella, posem pel cas, per a la roba de cotó hi havia la cana, i una cana més llarga per a la roba de seda; i a Tolosa tenien la seva pròpia cana, però més enllà la vara. Les distàncies es mesuraven en toeses i en peus, però els peus no eren iguals en diferents indrets.

( A la següent entrada tendreu més informació sobre la il.lustració)

DIVINA COMÈDIA

Què entenem per divina comèdia? 

La divina comèdia és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més revellants de la literatura italiana i universal. 

És un poema medieval que descriu l'estructura de l'altre món segons la concepció de l'època.

Té tres parts: infern, purgatori i paradís. Cada part consta de 33 cants en tercets encadenats hendecasíl.labs, i un cant inaugural que fa d'introducció i completa el nombre cent.

L'obra explica el pelegrinatge ( viatge a un lloc sagrat) de l'autor pels tres móns després de perdre's en un bosc. Durant el seu viatge a traves de l'infern i el purgatori, el poeta Vigili és el guia del Dant. Com que per la seva condició de pagar l'entrada al paradís és vetada, en el tercer llibre el poeta viatge acompanyar de Beatriu, una jove que Dant havia estimat en la seva joventut.

Les tres parts:

• INFERN: és el primer dels tres llibres o càntics que componen la divina comèdia. Consta de de 34 cants cadescun. Com en la resta de l'obra, en la descripció de l'infern el nombre tres es fa servir constantment de manera simbòlica. El poema està escrit en tercets encadenats de versos hendecasíl.labs en llengua vulgar florentina.
• PURGATORI: és el segon dels tres llibres o càntics que componen la divina comèdia. Avança el viatge de Dant després del pas de l'infern i abans d'arribar al paradís. L'estructura moral del purgatori de Dant segueix la classificació tomística dels vicis de l'amor mal dirigit. Està dividit en set nivells, en els quals es disposen en set pecats capitals: supèrbia, enveja, ira, avarícia, peresa, gola i luxúria. L'objectiu de les penes que pateixen les ànimes no és el càstig sinó la purga i l'expiació.
• PARADÍS: estructura complexa com la de l'infern i també s'hi mesclen imatges grecollatines sorgides de la religiositat popular.

Qui és Dante Alighieri?

Conegut tradicionalment en català com el Dant, és un dels autors més reconeguts de la literatura universal.

  Ara vos posaré un poema del tema INFERN:
A mitad del camino de la vida, [L1]
en una selva oscura me encontraba [L2]
porque mi ruta había extraviado. 

¡Cuán dura cosa es decir cuál era 
esta salvaje selva, áspera y fuerte 
que me vuelve el temor al pensamiento! 

Es tan amarga casi cual la muerte; 
mas por tratar del bien que allí encontré, 
de otras cosas diré que me ocurrieron. 

Yo no sé repetir cómo entré en ella 
pues tan dormido me hallaba en el punto 
que abandoné la senda verdadera. 

Mas cuando hube llegado al pie de un monte, [L3]
allí donde aquel valle terminaba 
que el corazón habíame aterrado, 

hacia lo alto miré, y vi que su cima 
ya vestían los rayos del planeta 
que lleva recto por cualquier camino. [L4]

Entonces se calmó aquel miedo un poco, 
que en el lago del alma había entrado 
la noche que pasé con tanta angustia. 

Y como quien con aliento anhelante, 
ya salido del piélago a la orilla, 
se vuelve y mira al agua peligrosa, 

tal mi ánimo, huyendo todavía, 
se volvió por mirar de nuevo el sitio 
que a los que viven traspasar no deja. 

Repuesto un poco el cuerpo fatigado, 
seguí el camino por la yerma loma, 
siempre afirmando el pie de más abajo. 

Y vi, casi al principio de la cuesta, 
una onza ligera y muy veloz, [L5]
que de una piel con pintas se cubría; 

y de delante no se me apartaba, 
mas de tal modo me cortaba el paso, 
que muchas veces quise dar la vuelta. 

Entonces comenzaba un nuevo día, 
y el sol se alzaba al par que las estrellas 
que junto a él el gran amor divino 

sus bellezas movió por vez primera; [L6]
así es que no auguraba nada malo 
de aquella fiera de la piel manchada 

la hora del día y la dulce estación; 
mas no tal que terror no produjese 
la imagen de un león que luego vi. [L7]

Me pareció que contra mí venía, 
con la cabeza erguida y hambre fiera, 
y hasta temerle parecia el aire. 

Y una loba que todo el apetito [L8]
parecía cargar en su flaqueza, 
que ha hecho vivir a muchos en desgracia. 

Matèria de Bretanya

Què veim a n'aquesta imatge????
Tots sabem que és de la MÀTERIA DE BRETANYA.
Tots pensam amb en Mralí, la taula rodona, el Rei Artur, elegància, catagoria alta, 12 cavallers... i mai acabariem de totes les coses que hi pot haver en només una imatge!




La matèria de Bretanya es divideis amn l'època obscura segle V i el Reneixament segle XV, és a dir 100 anys. Al segle V tenim la caiguda de l'imperi Rompa a Occident i als 100 anys hi ha el teocentrisme, la societat estamental, l'esperança de la vida curta ( higiene, pobresa, medicina, consol cristià) i finalment l'art romànic.

A la matèria de Bretanya vos present un parell de punts:

• LEGEN IN PROCESS: conjunt d'obres molts diferents entre elles, escrites a través de diferents geografies i autors diferents, però tenen en comú que de protagonista tenen el rei Artur...
• LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA I TEMPORAL: segle XII-XV a Bretanya.
• EL REI ARTUR VA EXISTIR? hi ha diferents opinions. Direm que va existir com l'existència d'un mite.
• GÈNESI, EVOLUCIÓ I FINAL DE LA LLEGENDA: 

-1130-1136: història dels reis de Bretanya

-1155: traducció al francés

-1170: el cavaller de la carreta

-1200: Robert de Boron

-1485: mor el rei Artur: adeu Edat mitjana

I després de haver explicat tot això, vos explicaré la Llegenda d'Artur, abans de tot dir-vos que té moltes de versions.

Cornualles (punta més baixa de Escòcia) hi havia el rei Marc de Cornualles que estava casat amb Igraine. Es suposa que hi havia amor entre ells dos, però resulta que ella no estava enamorada, estava enamorada d'un altre, Uther Pendragon. 

A Tintagel (penya-segat) en Marc duu a Igraine allà per la separació. Entre ells va seguir l'amor, però Uther demanà ajuda al mag Marlí per poder anar allà. Ell li va dir que sí però amb una condició. En Marlí va transformar a n'Uther amb en Marc idèntic i ja va poder entrar allà on van estimar-se. Va néixer un nadó i va ser entregat a Marlí, ja que era la condició. 

El petit Artur neix amb Marlí, qui li ensenya tot ja que ell serà el rei de Gran Bretanya. Va regnar la cort de Camelot amb 14 anys. I ell va ser el que va treure l'espasa perquè bàsicament només podia ell a Londres, treure l'espasa de la pedra.

La dona del llac, ell està enamorat d'ella, viu al bosc de Bronceliade. I la seva esposa d'Artur és Reina de Ginebra.

Finalment, Artur mor i es posat a una barca i sel enduen a la illa de Avalon on allà reposa el seu cos.

LOVE

D'aquí poc ja ens acostam al dia dels enamorats, concretant dia 14 de Febrer, i aquí vos present un poc d'informació...

• Què és el PETRARQUISME? és un moviment poètic consistent. Amor a la bellesa i a la glòria. La idealització de l'amor entès com a força positiva que purifica i enlaire l'ànima de l'amant.

• Qui és Francesco Petrarca? fou un important escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV. Concretant un poc de la seva vida, va néixer a Arezzo (Itàlia) i va morir a Arquà.

El que li va succeir va ser que va veure una noia que es nom Laura, que per ell era la dona idealitzada, que amb aquest nom va immortalitzar a través dels seus poemes lírics.
Va realitzar bastants de viatges arreu de tot Itàlia, França, Alemanya i Països Baixos.
Entre 1353 i 1361 resideix a Milà fins 1374, entre Pàdua, Venècia i Arquà. Li van anomanar poeta laureado pel Senat de Roma en 1341.
Va escriure llatí i Italià.


Aquest és un poema de tots els que té que és diu:

Porque una hermosa en mí quiso vengarse...

Porque una hermosa en mí quiso vengarse
y enmendar mil ofensas en un día,
escondido el Amor su arco traía
como el que espera el tiempo de ensañarse.

En mi pecho, do suele cobijarse,
mi virtud pecho y ojos defendía
cuando el golpe mortal, donde solía
mellarse cualquier dardo fue a encajarse.

Pero aturdida en el primer asalto,
sentí que tiempo y fuerza le faltaba
para que en la ocasión pudiera armarme,

o en el collado fatigoso y alto
esquivar el dolor que me asaltaba,
del que hoy quisiera, y no puedo, guardarme.

ÈDIP REI

REPTE QUINZENAL

-Part 1:

Un dels personatges més importants és ÈDIP, fill de Laios i de Ioscasta. Ell, representa la innocència de l'home enfront del destí. Èdip, rei de Tebes, davant els seus problemes és un ésser transcendental que busca anar més enllà de l'aparença dels fets, volent trobar les últimes causes i disposat a afrontar totes les conseqüències derivades dels seus actes.
el rei que es creu poderós i savi, segur de la seva autoritat que empra, inclusivament, per sotmetre a altres en determinats moments (en la seva actitud davant Tirèsias ), així com el rei just, preocupat pel benestar del seu poble abans que pel seu propi.
Èdip simbolitza per excel·lència a l'home, tal com és realment: contradictori, desconegut de vegades per a si mateix; que es creu íntegre però que acaba horroritzant quan coneix el fons dels seus desitjos i somnis.

Un dels altres personatges que tenim és TIRÈSIAS, cec profeta diví del regne de Tebes. Expert en desxifrar enigmes i interpretar el passat i el futur.

La seva ceguesa física està altament compensada amb la saviesa que li han atorgat els déus. Respectuós, en principi, de l'autoritat del rei, segueix mostrant la seva prudència quan intenta callar el que sap, perquè és conscient del mal que amb això causarà als altres.

Era l'encarregat d'anunciar les profecies a Èdip i va saber molt bé prendre el paper de fer-li una mica impertinent la vida a Èdip.

A l'episodi 1 per exemple, ells dos discuteixen perquè Tirèsias sap coses però que no li vol dir a Èdip, ell l'acusa... però Creont posa pau.

-Part 2:

Èdip rei és un clàssic literari per les següents raons:

Dit de manera simple és una obra considerada valuosa que perdura a través del temps, gairebé un model en el seu gènere, és un llibre que roman en el gust del públic durant anys.

A més, Èdip rei les coses que passen duran l'obra, ens passa a tots nosaltres durant la vida, no s'allunya gens de la actualitat.

També, l'obra consta de una estructura que és : pròleg, pàrode , estàsims i un èxode.

Bon Nadal!

Visca les utopies, hi crec i vull que es compleixin igualment que les vostres!!

BONES FESTES I FELIÇ 2017!!

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Itaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

LLUÍS LLACH, Viatge a Itaca

ARISTÒFANES

Atenes - 450 aC fins 385 aC.
Aristòfanes era un comediògraf grec ( autor de comèdies ), però tenim poques notícies sobre la vida i d'incertes.
Va ser un dels màxims representants de la comèdia grega, és a dir que el seu gènere és comèdia, escpacialment de la comèdia antiga, era un gènere i drama teatral de l'antiga Grècia que va sorgir després de la tragèdia. Va aparèixer a Atenes durant el segle V a.C i va ser representada per primera vegada a la festivitat anual de les Dionísies urbanes ( festivals en honor al déu Dionís ) en el 486 a.C

 La comèdia aristofànica consistia en la sàtira i la crítica de les personalitats de l'època o bé dels personatges vulgars que tenien la funció de ridiculitzar el col.lectiu de la societat.

Sabem que participà en lluites polítiques i usà el teatre molt especialment com a camp de batalla.
Però el que realment Aristòfones volia que el seu públic prengués consciència de la hipocresia la societat i fer-los posar els peus a terra, sobretot en temps de crisi o guerra.

El total de obres que han considerat que escriví es de quaranta-quatre, de les quals només ens hi han pervingut onze, que son les següents:

• Els núvols (on l'autor aplica el seu sarcasme a la figura de Sòcrates 

• Les vespes

• La pau ,contra la guerra,( la qual és presentada en forma d'un morter que es disposa a moldre totes les ciutats de Grècia.

• Els ocells

• Lisístrata

• Les granotes, que és un nou atac contra Eurípides.

• https://www.youtube.com/watch?v=GK7gZA7K8DM

• 
  

• https://historicodigital.com/download/Aristofanes%20-%20Lisistrata.pdf

Aquí teniu un troç de fragment i que vos posaré una petita opinió:

A diferència del que s'esdevingué amb els autors grecs de la comèdia nova, Aristòfanes no fou limitat pels comediògrafs llatins ni tampoc pels del Renaixament; la seva obra posseeix uns trets personals i característics que feren difícils noves adequacions, sense que això suposés en cap moment històric una minva de la seva universalitat.

Ara profundirem la comèdia  LÍSISTRATA:

Fent un resum de la comèdia: 

Una dona decideix posar fi a la guerra del peloponnès juntament amb altres dones de diferents polis. Per aconseguir el seu objectiu van acordar fer una vaga de sexe fins que no hi hagués un tractat de pau entre els combatents. 

A continuació, les dones prenen l'acròpoli d'Atenes i es fan amb el tresor de la ciutat que ha de servir per finançar el conflicte. Un cor d'homes velles les amenacen d'incendiar l'acròpoli si no els deixen passar. Poc després calen foc, però un altre cor de dones porta aigua i aquesta aconsegueix véncer el foc.

Però finalment un herald espartà es presenta magistrat d'Atenes per demanar-li una treva per aturar aquesta abstenció de sexe. Encara que al magistrat li provoca riure la situació, està d'acord amb l'espartà per posar fi al conflicte. Els delegats d'Atenes i Esparta es troben amb Lisístrata i aquesta última els presenta una bella donzella que es diu Reconciliació, que els porta acordar la pau pels desitjos que la noia inspira, Així doncs, la comèdia acaba amb la celebració de la fi de guerra on tant homes com dones ballen, canten i beuen junts,

Els personatges de la comèdia: Excepte Lisístrata, els altres són retrats segons els estereotips del públic predominat, masculí: les dones són frívoles, ingènues, indignes de confiança: les velles es mostren indiferents a la temptació sexual etc.

El llenguatge sovint és incisiu i sarcàstic i combinen el trivial i quotidià amb pauses i exposicions líriques que interrompen l'acció.

Ara vos adjuntaré un vídeo de la comèdia:

I també un pdf amb la comèdia: 

Lisístrata.- Voy a decíroslo, pues no tiene ya que seguir oculto el asunto. Mujeres, si vamos a obligar a los hombres a hacer la paz, tenemos que abstenernos...

Cleonice.- ¿De qué? Di.

Lisístrata.- ¿Lo vais a hacer?

Cleonice.- Lo haremos, aunque tengamos que morirnos.

Lisístrata.- Pues bien, tenemos que abstenernos del cipote. ¿Por qué os dais la vuelta? ¿Adónde vais? Oye, ¿por qué hacéis muecas con la boca y negáis con la cabeza? ¿Por qué se os cambia el color? ¿Por quélloráis? ¿Lo vais a hacer o no? ¿Por qué vaciláis?

Cleonice.- Yo no puedo hacerlo, que siga la guerra.

Mírrina.- Ni yo tampoco, por Zeus: que siga la guerra.

Lisístrata.- Y, ¿tú eres la que dice eso, rodaballo?. ¡Si hace un momento decías que te dejarías cortar por la mitad!.

Cleonice.- Otra cosa, cualquier otra cosa que quieras. Incluso, si hace falta, estoy dispuesta a andar por fuego. Eso antes que el cipote, que no hay nada comparable, Lisístrata guapa.

Opinió: és interessant perquè ja a n'aquella època ja s'escrivía amb termes vulgars i també m'ha fet gràcia quan en un principi la dona grega preferís l'òrgan genital masculí , a la pau, amb el seu major enemic Esparta.