La poma escollida

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet, 
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora. 
Ara que són al llit, els besa el solellet. 
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora. 
-Oh petita Alidé, com és que plores tant? 
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, 
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu: 
-Oh ma vida, mos peus són balbs 
i sento que se me'n va la llum, 
i et tinc a vora meu com la poma escollida 
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

A nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror, 
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa. 
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Josep Carner

La fruita de la discòrdia

La poma ha estat una fruita sempre molt representada al món de la literatura, de diferents formes, àmbits i estils.

Durant l'Antiguitat clàssica la poma desenvolupa un simbolisme plenament eròtic: producte sensual...

Aquesta fruita ha aparegut a algunes de les nostres lectures com per exemple:

• En el llibre Gènesi, la paraula que ens anomena al fruit de l'abre prohibit.
• Jardí de les Hespèrides
• Adam i Eva

Tot el simbolisme eròtic de la poma en l'Antiguitat clàssica, en entrar en contacte amb el cristianisme i amb la seva idea de pecat, va aconseguir un sentit negatiu fins a fer de la poma el fruit de l'arbre prohibit, el símbol de la temptació i del pecat original.

Hi ha una cançó on apareix ''manzana'' que es diu: La mordidta- Ricky Martin, ens diu si Déu va posar la poma va ser per mossegar, és a dir té a veure amb la literatura, amb Adam i Eva.

També tenim un conte infantil: Blancaneus i els set nans, la reina li enverinà la poma i ella pega una mossegada i és mor, aquí tenim un altre exemple del fruit la poma, que ja ens torna a representar mala fama.
I finalment tenim un poema de Josep Carner que el seu títol és: LA POMA ESCOLLIDA que a la pròxima entrada podreu veure. Josep Carner, en aquest poema, magnífic, de "ELS FRUITS SABOROSOS" parla d'un amor seré, assossegat, dolç com la fruita madura.

Creació de la dona a la Bíblia

• GÈNESI: 

L'home i la dona Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home.  L'home exclamà: --Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien. Els origens (1-11) Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i a la dona. Déu els beneí. En conclusió, els dos primers varen crear l'home i després la dona. A l'home i la dona va ser arrel d'una costella i els origens tots dos però primer l'home i els beneí.

Crònica

Ahir vaig fer una visita a la Caixa Forum de Palma de Mallorca a veure l'exposició de Dones de Roma, col.leccions del museu del Louvre i tot això gràcies a l'assignatura Literatura Universal.
Va ser molt interessant veure tot el món de les Dones de Roma especialment seductores, maternals, excessives. 
És una exposició com ja he dit, sobre les imatges associades al món femení en aquesta antiga civilització. 
Us faré una breu historieta de tot el que vaig aprendre, del que exactament una guia ens va explicar tot molt bé.

Segle I aC i segle I dC període on en principi no hi ha conflictes, seguidament sorgeixen els artesans. Les dones no tenien privilegis per la llei, però la llei comença a tenir poder i elles comencen a tenir un relat. 
Tots els retrats estan fets per la dona, a el que m'he vaig fixar més va ser els pentinats, eren impressionants i curiosos. Servien per a les dates, és a dir perquè hi va haver modes, com per exemple: cabells recollits, trunyelles, tupes gegants tot ben elegant. En canvi, dur els cabells amollats era salvatge. Per sortir de casa seva s'havien de posar un vel i tota la majora es tenyia els cabells sobretot el color ros que estava molt valorat. El que també hem va sorprendre va ser tema de les prostitutes, es tenyien i el color exòtic era el vermell i amb perruca. Les perruqueres eren les que feien tot això.

S'aixecaven prest com a rutina diària i es maquillaven, es pentinaven, es rentaven, però cada 9 dies es feien un bany complet per una festivitat.
Us parlaré bastant de la dona en tema de la bellesa, vestimenta... perquè ho veig molt interessant.
Els retrats podem veure que es troben a una metròpolis de la província romana d'Egipte. 
La moda era dur una entrecella ben negre, i si no podien es posaven ous de formiga... Tema de vestimenta anaven blanques amb moltes capes, i duien roba interior.
La societat romana, una dona havia de tenir qualitats, havia de ser esposa i mare això era l'objectiu principal, i sempre havia d'estar a casa i ser la madona, tenir fills.

També vaig escoltar la història de Mesalina tercera esposa de l'emperador Claudio, que ella se'n anava amb amants...

Va ser molt interessant les plaques en les quals es decorava les cases que representa les noces del matrimoni en l'època romana, matrimonis contrasts que es casaven per motius econòmics.

Això és la meva crònica de Dones de Roma, podria haver fet la crònica molt més llarga però ja amb aquests detalls específics penso que n'hi ha prou i així us deixo un poc amb la intriga i anireu el museu! 

Relat mític

                                               EL MITE XINÈS DE LA CREACIÓ

El cel i la terra eren solament un i tot era caos. L'univers era com un enorme ou negre, que portava ren el seu interior a P'an-Ku. Després 18.000 anys P'an-Ku es va despertar d'un llarg somni. Es va sentir sufocat, per la qual cosa va empunyar una destral enorme i la va emprar per obrir l'ou. La llum, la part clara, va ascendir i va formar el cel, la matèria freda i tèrbola romandre sota per formar la terra. P'an-Ku es va quedar al mig, amb el seu cap tocant el cel i els seus peus sobre la terra. La terra i el cel van començar a créixer a raó de deu peus al dia, i P'an-Ku créixer amb ells. Després d'altres 18.000 anys el cel era més gran i la terra més gruixuda; P'an-Ku va romandre entre ells com un pilar gegantí, impedint que tornessin a estar units.
P'an-Ku va morir i diferents parts del seu organisme, es van transformar en elements del nostre món. El seu alè es va transformar en el vent i els núvols, la seva veu es va convertir en el tro. Del seu cos, un ull es va transformar en el sol i l'altre a la lluna. El seu cos i els seus membres, es van convertir en cinc grans muntanyes i de la seva sang es va formar l'aigua. Les seves venes es van convertir en camins de llarga extensió i els seus músculs en fèrtils camps. Les interminables estrelles del cel van aparèixer del seu pèl i la barba, i les flors i arbres es van formar a partir de la seva pell i del fi borrissol del seu cos. La seva medul·la es va transformar en jade i en perles. La seva suor va fluir com la generosa pluja i el dolç rosada que alimenta totes les coses vives de la terra.

Preguntes i respostes sobre el mite

Què és el mite? 
El mite és un relat tradicional, sagrat que explica oralment notícies o fets fabulosos. Protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris. 

On apareix i com? 
Apareix com a resultat de les preguntes que es feien. Principis de temps.

Quina importància té el mite? 
La seva importància és que són històries anònimes que es deien de persona en persona. 

Quines característiques té la literatura oral? 
Les seves característiques són les següents:

•  Pertanyen a un context cultural determinat.
•  Es transmetia de generació en generació.
•  Solia ser anònima.
•  Presenta variants degudes als multiplicats de transmissors. 
• Juga un paper central en el registre de la memòria col.lectiva. 
• Es difon en espais públics o en jornades laborals i de festa familiar.

Explica el mite a partir de la idea de Lévi-Strauss, Roland Barthes i Mircea Eliade.

• Lévi-Strauss: l'Antropòleg ens vol dir que hem de reconèixer que el mite duu idees contradictòries. En el relat mític no hi ha cap regla lògica i tot es possible.
• Roland Barthes: el semiòleg diu que el mite és una paraula, o grup de paraules en condicions específiques. En resum, és un significat, que tot es pot convertir en un mite.
• Mircea Eliade: El filòsof i historiador diu que el mite és una història sagrada, una realitat de alguna cosa ha estat creada.

Presentació

Bon dia soc n'Aina Fiol i estic a classe de Literatura Universal aprenent a crear un blog per fer-lo servir bé a l'assignatura!