El cel i la terra eren solament un i tot era caos. L'univers era com un enorme ou negre, que portava ren el seu interior a P'an-Ku. Després 18.000 anys P'an-Ku es va despertar d'un llarg somni. Es va sentir sufocat, per la qual cosa va empunyar una destral enorme i la va emprar per obrir l'ou. La llum, la part clara, va ascendir i va formar el cel, la matèria freda i tèrbola romandre sota per formar la terra. P'an-Ku es va quedar al mig, amb el seu cap tocant el cel i els seus peus sobre la terra. La terra i el cel van començar a créixer a raó de deu peus al dia, i P'an-Ku créixer amb ells. Després d'altres 18.000 anys el cel era més gran i la terra més gruixuda; P'an-Ku va romandre entre ells com un pilar gegantí, impedint que tornessin a estar units.
P'an-Ku va morir i diferents parts del seu organisme, es van transformar en elements del nostre món. El seu alè es va transformar en el vent i els núvols, la seva veu es va convertir en el tro. Del seu cos, un ull es va transformar en el sol i l'altre a la lluna. El seu cos i els seus membres, es van convertir en cinc grans muntanyes i de la seva sang es va formar l'aigua. Les seves venes es van convertir en camins de llarga extensió i els seus músculs en fèrtils camps. Les interminables estrelles del cel van aparèixer del seu pèl i la barba, i les flors i arbres es van formar a partir de la seva pell i del fi borrissol del seu cos. La seva medul·la es va transformar en jade i en perles. La seva suor va fluir com la generosa pluja i el dolç rosada que alimenta totes les coses vives de la terra.
Copiat
ResponElimina